Louterario

De vegades ella sent que no pot més. Coses que es diuen que sumen, resten.. de vegades! No ho sembla, no ho és o no ho sap.. inseguretat, incertesa o ambdues. A vegades ella dubte i no sembla ajudar aquestes coses que de vegades sumen o resten. Fa que somiï, o que trobi a faltar però sobretot que enyori. De vegades ella se sent sola, i no ara. Si no en el seu futur. Altres se sent lliure i creu volar, dansar sobre les històries i sobre les decisions. De vegades ella se sent especial i altres vegades la persona més gris. Que subjecta a una línia recta d'històries i decisions canalitzades per les teves paraules que sumen o resten. De vegades ella se sent trist, incompresa i sense paraules. I no ara, si no en el seu futur. Silenci, bombetes solitàries, poques cadires i massa ganes de mirar per la finestra de la qual mai baixa la persiana. De vegades ella vol més. Coses que sumen i resten, paraules teves, por. Ara, en el futur.. De vegades ella no sap si és ell...

Silencio perenne donde habita desde hace años. Lecho de rocas, donde al despertar se eriza al ver las cumbres frías y cubiertas de niebla. Cuentan que el rocío de aquel lugar es melancolía pura que brota de su tristeza al soñar de madrugada. Porque en el pico de la cumbre más alta es dónde permanece con aire impasible, sin poder dormir.. aúlla. Los más románticos creen que su dolor procede de su corazón, del pasado. Los más temerosos aseguran que es cólera procedente del mismísimo abismo. Sea como sea el lomo de la bestia  seguirá sin caricias, sin otro calor que los rayos del sol a media tarde.. sin compañía.